Peces d'estampació de xapa personalitzada, flexió de metalls, matrius d'estampació de xapa de precisió d'acer inoxidable i alumini

El trencament de les peces d'estampació metàl·lica és un defecte típic de fallada en el procés de conformació de plàstic, que condueix directament a la ferralla de peces, reduint significativament el rendiment de la línia de producció i ampliant els cicles de producció. Per tant, identificar les seves causes arrels és de gran importància orientativa per millorar la qualitat del producte i l'eficiència de la producció. Les causes d'esquerdes a les peces d'estampació són complexes, però es poden resumir en tres dimensions principals: propietats intrínseques del material, concordança dels paràmetres del procés i condicions de l'equip i del motlle.

En primer lloc, les propietats intrínseques del material són la base bàsica que determina el límit de formació. Els indicadors mecànics com l'allargament, la relació de resistència a la fluència i l'índex d'enduriment per treball determinen directament la capacitat de deformació plàstica del material. Quan la tensió de tracció local supera el llindar de coixinet corresponent a l'allargament final del material durant la formació, es produirà un coll, que finalment conduirà a l'esquerdament. Simultàniament, les inclusions no-metàl·liques, la segregació de components, les micro-esgarrapades superficials i l'anisotropia introduïdes per rodar dins de la matèria primera es converteixen en fonts naturals de concentració d'estrès, debilitant significativament el límit de formació real del material. Per tant, és necessari seleccionar estrictament xapa metàl·lica adequada amb propietats mecàniques uniformes i pocs defectes interns per evitar riscos d'esquerdes de la font.

En segon lloc, la concordança dels paràmetres del procés regula directament la distribució de tensió-deformació durant el procés de conformació. La configuració inadequada de la força d'estampació, la velocitat d'estampació i la força del suport en blanc pot provocar un desequilibri en la resistència al flux de material, provocant una sobrecàrrega de tensió localitzada. Un radi de transició insuficient de la superfície de la matriu i els coeficients de dibuix que superen el límit de formació del material poden provocar una concentració severa d'estrès a les cantonades. Una lubricació deficient augmenta la fricció interfacial, dificultant el flux uniforme del material i agreujant el risc d'esquerdes localitzades. L'optimització de les finestres de paràmetres del procés, l'ajust de la disposició del procés i la millora de la lubricació poden equilibrar eficaçment la distribució de tensions a la zona de deformació, assegurant un flux de material suau i reduint la probabilitat d'esquerdes des d'una perspectiva de procés.

A més, l'estat de servei de l'equip i les matrius limita directament la qualitat de conformació. L'espai lliure de punxó-desigual de la matriu, el desgast de les vores de la matriu i les ratllades superficials poden provocar una tensió asimètrica a la part en blanc, provocant una deformació localitzada desigual. El paral·lelisme desviat de la diapositiva de la premsa i la reducció de la precisió de l'equip poden provocar una distribució desigual de la càrrega durant l'estampació, agreujant encara més la concentració d'estrès localitzada. La inspecció i reparació regular de precisió de matrius i el calibratge i el manteniment dels equips d'estampació poden garantir una tensió uniforme durant la formació, suprimint els defectes d'esquerdes des de la perspectiva de l'equip.